Esther Ferrer
25 d’abril 2008
23 d’abril 2008
21 d’abril 2008
Resum xerrada bullying
Hem considerat oportú fer-vos arribar un resum de la xerrada Més enllà del bullying, la convivència en els centres educatius, conduïda pels psicòlegs Jordi Collell i Carme Escudé, que s'emmarca dins el cicle de xerrades per a pares i mares organitzat per les AMPA dels centres educatius de Vilafranca amb el suport de l’Ajuntament.
El bullying o maltractament entre alumnes a l'escola ha saltat en els darrers temps a un primer pla d'actualitat, malauradament per casos greus que s'han produït a l'Estat espanyol o a casa nostra. No entrarem aquí en la discussió sobre si ara hi ha més violència que abans o si aquesta és més greu, però sembla cert que en els darrers anys s'ha produït un increment de la percepció general de la violència com a problema. Sembla que progressivament s'estigui prenent consciència que aquestes conductes abusives són perjudicials per a tothom, tant per qui les provoca, com per qui les pateix, així com per a l'entorn que les tolera d'una manera més o menys manifesta o encoberta.
Cal identificar les conductes de maltractament i victimització per abús de poder que es donen entre els alumnes i diferenciar-les d'altres comportaments problemàtics com la disruptivitat, la indisciplina o el vandalisme, que si bé poden estar-hi relacionats, no tenen necessàriament el mateix tractament. El bullying presenta unes característiques pròpies que el fan objecte d'una atenció especial. Es tracta d'una violència insidiosa, que es va instal•lant a poc a poc, com a forma habitual de relació.
El noruec Dan Olweus és un dels primers en estudiar aquest fenomen de l'assetjament escolar. El defineix com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir-ne pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l'autoestima, estats d'ansietat i fins i tot quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges (1983).
Per tant, el bullying no es refereix a agressions organitzades o espontànies, en les que es busca recíprocament el mal mutu, ni als actes de vandalisme o d'altres comportaments problemàtics que es podrien manifestar d'una manera més o menys oberta en l'entorn escolar.
El maltractament entre iguals pot adoptar diferents formes. Se solen utilitzar les categories següents:
o Maltractament físic (pegar, amenaçar, fer malbé objectes d'altri...).
o Maltractament verbal (insultar, posar malnoms, parlar malament d'algú, ...).
o Exclusió social (excloure, ignorar, no deixar participar...).
Cal tenir en compte que aquestes conductes d'abús entre iguals, si són reiterades i persistents al llarg del temps, estan en la base de trastorns que poden ser greus en l'adolescència i en l'edat adulta.
La intervenció s'ha de posar en marxa al més aviat possible. Implica una presa de consciència per part dels centres educatius que emprenen una acció decidida per a millorar la convivència. Aquesta política global d'escola ha de contemplar actuacions tant a nivell individual, com també a nivell grupal o social. No hem d'oblidar que el bullying és un fenomen de grup i que és en el grup on cal trobar la solució.
A trets generals, la intervenció la contemplem a tres nivells:
o Prevenció primària, inespecífica, adreçada a la millora de la convivència i del clima del centre.
o Prevenció secundària. Adreçada a afrontar situacions incipients de maltractament per evitar que es consolidin.
o Prevenció terciària. Adreçada a situacions més consolidades per evitar que es cronifiquin i minimitzar l'impacte sobre els afectats.
El tractament efectiu de la conflictivitat escolar és, entre altres coses, directament proporcional a una definició ajustada del fenomen. L'informe Delors ens parla de l'aprenentatge de la convivència com un dels quatre pilars on s'ha de basar l'educació del segle XXI, donant-li la mateixa importància que l'aprenentatge dels coneixements, procediments i actituds. Ens ensortirem, en la mesura en que siguem capaços d'afrontar-ho. Com afirma Edgar Morin, l'educació és l'únic escenari que ens queda...
Podeu trobar bibliografia i recursos sobre el tema al web: www.xtec.cat/~jcollell
El bullying o maltractament entre alumnes a l'escola ha saltat en els darrers temps a un primer pla d'actualitat, malauradament per casos greus que s'han produït a l'Estat espanyol o a casa nostra. No entrarem aquí en la discussió sobre si ara hi ha més violència que abans o si aquesta és més greu, però sembla cert que en els darrers anys s'ha produït un increment de la percepció general de la violència com a problema. Sembla que progressivament s'estigui prenent consciència que aquestes conductes abusives són perjudicials per a tothom, tant per qui les provoca, com per qui les pateix, així com per a l'entorn que les tolera d'una manera més o menys manifesta o encoberta.
Cal identificar les conductes de maltractament i victimització per abús de poder que es donen entre els alumnes i diferenciar-les d'altres comportaments problemàtics com la disruptivitat, la indisciplina o el vandalisme, que si bé poden estar-hi relacionats, no tenen necessàriament el mateix tractament. El bullying presenta unes característiques pròpies que el fan objecte d'una atenció especial. Es tracta d'una violència insidiosa, que es va instal•lant a poc a poc, com a forma habitual de relació.
El noruec Dan Olweus és un dels primers en estudiar aquest fenomen de l'assetjament escolar. El defineix com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir-ne pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l'autoestima, estats d'ansietat i fins i tot quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges (1983).
Per tant, el bullying no es refereix a agressions organitzades o espontànies, en les que es busca recíprocament el mal mutu, ni als actes de vandalisme o d'altres comportaments problemàtics que es podrien manifestar d'una manera més o menys oberta en l'entorn escolar.
El maltractament entre iguals pot adoptar diferents formes. Se solen utilitzar les categories següents:
o Maltractament físic (pegar, amenaçar, fer malbé objectes d'altri...).
o Maltractament verbal (insultar, posar malnoms, parlar malament d'algú, ...).
o Exclusió social (excloure, ignorar, no deixar participar...).
Cal tenir en compte que aquestes conductes d'abús entre iguals, si són reiterades i persistents al llarg del temps, estan en la base de trastorns que poden ser greus en l'adolescència i en l'edat adulta.
La intervenció s'ha de posar en marxa al més aviat possible. Implica una presa de consciència per part dels centres educatius que emprenen una acció decidida per a millorar la convivència. Aquesta política global d'escola ha de contemplar actuacions tant a nivell individual, com també a nivell grupal o social. No hem d'oblidar que el bullying és un fenomen de grup i que és en el grup on cal trobar la solució.
A trets generals, la intervenció la contemplem a tres nivells:
o Prevenció primària, inespecífica, adreçada a la millora de la convivència i del clima del centre.
o Prevenció secundària. Adreçada a afrontar situacions incipients de maltractament per evitar que es consolidin.
o Prevenció terciària. Adreçada a situacions més consolidades per evitar que es cronifiquin i minimitzar l'impacte sobre els afectats.
El tractament efectiu de la conflictivitat escolar és, entre altres coses, directament proporcional a una definició ajustada del fenomen. L'informe Delors ens parla de l'aprenentatge de la convivència com un dels quatre pilars on s'ha de basar l'educació del segle XXI, donant-li la mateixa importància que l'aprenentatge dels coneixements, procediments i actituds. Ens ensortirem, en la mesura en que siguem capaços d'afrontar-ho. Com afirma Edgar Morin, l'educació és l'únic escenari que ens queda...
Podeu trobar bibliografia i recursos sobre el tema al web: www.xtec.cat/~jcollell
19 d’abril 2008
Llegenda de Sant Jordi, des de Montblanc
www.setmanamedieval.org
CONTA la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
CONTA la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
13 d’abril 2008
Dinar a l'alberg
El diumenge 6 d'abril vam anar a dinar a l'alberg de Vilafranca. Ens ho vam passar molt bé, i sembla ser que ningú es va quedar amb gana, tot i que ens vam descuidar d'obrir la meitat de les safates " d'ànec".
La Txell Miralles ens ha ben retratat!
05 d’abril 2008
Casal d'estiu al Baltà Elias
Un any més, l’AMPA del Baltà Elias organitza un Casal d’Estiu amb la finalitat de conciliar els horaris laborals amb els escolars. Enguany però el Casal d’Estiu s’obre a tots els escolars de la Vila de 3 a 12 anys i es realitzarà durant els mesos de juny i setembre.
El Casal d’Estiu, que comptarà amb un fil conductor per al desenvolupament de les activitats socioeducatives, es durà a terme del 4 al 27 de juny i del 2 al 10 de setembre.
Pel que fa als horaris del Casal, del 4 al 19 de juny l’horari serà de 15h a 17h, mentre que del 20 al 27 de juny es farà de 9h a 13:30h. Aquest mateix horari de matí és el que tindrà el Casal d’Estiu proposat entre el 2 i 10 de setembre.
Les inscripcions al Casal finalitzen el proper 16 de maig. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb l’AMPA del Baltà Elias al 938904363 (dilluns i dimecres de 9h a 10h i dijous de 17h a 18h)
Iolanda Duque
Un llibre regalaràs i un cavaller St Jordi seràs
Un any més ha arribat la Festa del Llibre i les Roses a la Vila i l’AMPA del Baltà Elias serà present a la Rambla durant tot el dia 23 d’abril amb una paradeta de llibres especialment dirigits als escolars de primària.
A més a més de llibres i roses, els visitants a la paradeta de l’AMPA del Baltà Elias es podran caracteritzar dels personatges de la Llegenda de Sant Jordi. Una imatge de cartró acompanyarà la parada i els més menuts es podran fer una fotografia com a Sant Jordi, la princesa o el drac. És important però que cadascú es porti la pròpia camera de fotografies.
A més a més de llibres i roses, els visitants a la paradeta de l’AMPA del Baltà Elias es podran caracteritzar dels personatges de la Llegenda de Sant Jordi. Una imatge de cartró acompanyarà la parada i els més menuts es podran fer una fotografia com a Sant Jordi, la princesa o el drac. És important però que cadascú es porti la pròpia camera de fotografies.
Resum xerrada sobre motivació
El resum de la xerrada sobre ESTRATÈGIES DE MOTIVACIÓ està penjada a la web de l'Ajuntament de Vilafranca. Aquest resum s'enviara per correu personalitzat al domicili de totes les famílies de Vilafranca que tenen fills/filles escolaritzats en els nivells d'ESO, aprofitant que se'ls hi fa arribar el targetó de la xerrada sobre Bulling.
http://www.vilafranca.org/html/educacio/documents.html
( Informació obtinguda a partir de Dolors Peñafiel, tècnica d'educació)
http://www.vilafranca.org/html/educacio/documents.html
( Informació obtinguda a partir de Dolors Peñafiel, tècnica d'educació)
04 d’abril 2008
Mostra de teatre infantil i juvenil
Diumenge 30 de març es va iniciar la Mostra de Teatre Intantil i Juvenil a Cal Bolet amb l’actuació de les obres “Mar d’aprop” (alumnes de 6è del CEIP Estalella Graells) i “Les olives” (alumnes de 1er i 4rt de primària del Col.legi del Carme)
Aquest és un esdeveniment teatral on els protegonistes són els actors i les actrius més joves de Vilafranca i on els espectadors s’ho passen pipa veient com els petits de casa treuen l’actor o l’actriu que porten a dins.
La propera sessió serà el diumenge 13 d’abril a les 18:00 h. amb l’actuació dels alumnes del CEIP Balta Elies amb l’obra “Colors” i també els alumnes del Col.legi Sant Josep amb l’obra “Tal faràs tal trobaràs”, del CEIP Estalella Graells amb l’obra “Perduts” i CEIP Cristòfor Mestre amb l’obra “Si les parets parlessin…”.
Finalitzarà la Mostra d’enguany el dia 20 d’abril amb les actuacions dels alumnes del Col.legi Sant Ramon de Penyafort amb “Les armes de bagatel.la” i “Els maldecaps reials” i el Col.legi del Carme “El malalt imaginari”
Organitza: AMPES de les escoles Baltà Elies, Estalella Graells i Cristòfor Mestre, Col.legis del Carme, Sant Josep i St. Ramon de Penyafort. Espai de Formació i iniciatives Teatrals i Patronat del Teatre Municipal Cal Bolet
Esther Ferrer
Aquest és un esdeveniment teatral on els protegonistes són els actors i les actrius més joves de Vilafranca i on els espectadors s’ho passen pipa veient com els petits de casa treuen l’actor o l’actriu que porten a dins.
La propera sessió serà el diumenge 13 d’abril a les 18:00 h. amb l’actuació dels alumnes del CEIP Balta Elies amb l’obra “Colors” i també els alumnes del Col.legi Sant Josep amb l’obra “Tal faràs tal trobaràs”, del CEIP Estalella Graells amb l’obra “Perduts” i CEIP Cristòfor Mestre amb l’obra “Si les parets parlessin…”.
Finalitzarà la Mostra d’enguany el dia 20 d’abril amb les actuacions dels alumnes del Col.legi Sant Ramon de Penyafort amb “Les armes de bagatel.la” i “Els maldecaps reials” i el Col.legi del Carme “El malalt imaginari”
Organitza: AMPES de les escoles Baltà Elies, Estalella Graells i Cristòfor Mestre, Col.legis del Carme, Sant Josep i St. Ramon de Penyafort. Espai de Formació i iniciatives Teatrals i Patronat del Teatre Municipal Cal Bolet
Esther Ferrer
02 d’abril 2008
Xerrada sobre "bullying"
El proper dia 15 d'abril a l'escorxador a les 21.00h, xerrada sobre l'assetjament escolar.
01 d’abril 2008
Atenció per Europa: és l' 1 d'abril!
El dia 1 d'abril, és a molts llocs l'equivalent al nostre sant innocents, és a dir, un dia on et poden fer bromes, hi pot haver notícies falses, pots acabar portant una llufa, etc.
N'heu vist o us n'han fet cap?
Aquí hi ha un article que n'explica unes quantes que han aparegut a la premsa.
N'heu vist o us n'han fet cap?
Aquí hi ha un article que n'explica unes quantes que han aparegut a la premsa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)